Piròmans a l'Iglú

by Lo Petit Comitè

/
1.
2.
02:35
3.
4.
03:37
5.
6.
03:01
7.
03:39
8.
9.
10.

about

Lo Petit Comitè presenta 10 noves cançons recollides en un treball anomenat “Piròmans a l’iglú” (Rock de Kasba, 2016).

Lo Petit Comitè no és punk, ni és pop, ni és rock, ni és res de nou, però és obvi que les seves cançons tenen influències de tots aquests estils i això es nota. En aquesta nova etapa, el grup compta amb un nou bateria, Edu Rafel, que dóna aire fresc, ritme i energia a un disc que beu de fonts cada vegada més diverses. Juntament amb ell, David Vázquez (veu i guitarra), Roger Fe (baix i cors) i Núria Guasch (veu i violí) continuen al front pilotant la nau.

A la tradicional base rockera formada per guitarra, bateria i baix, segueix tenint protagonisme el violí de la Núria, qui segueix donant personalitat al grup i vestint les seves cançons. Cal destacar la importància d’unes veus que s’esforcen per entendre’s i fer arribar el seu missatge. Tornem a trobar la veu de la Núria, conjugada amb la peculiar veu del David, lletrista i compositor de la banda. Als textos trobem referències a Ovidi Montllor, Emma Goldman, Fermín Muguruza o Rosalía de Castro, en una clara declaració d’intencions.

Aquest nou treball és el resultat de molts mesos d’assaig, reflexió i recerca. Hi trobem cançons potents de base punk-rockera com “Sense Veu” o “El Mal ja està fet”, on la Núria mostra el seu potencial. També hi ha un gest de complicitat a “Camins” que recorda als santsencs Ràbia Positiva. Hi trobem himnes i cançons ben rodones com la que obre el disc “Diuen que això és fàcil” o “Bob”. Per últim, també trobem experiments com “Moviment”, amb un missatge contundent i un estil diferent ( Amb Eloi el bon noi a la guitarra ), el reggae rocker de “Residus del sistema” amb un saxo baríton i els cors de Maneles i Lluïses o “Encarant la tristor”, la balada del disc. El CD acaba amb una glosa codolada, concepte inventat a partir de la conjunció de dues manifestacions de cultura popular menorquina. La signen i interpreten els seus autors amb l’accent ideal per escriure l’epíleg d’aquest nou viatge.

“Piròmans a l’iglú” és la contradicció d’una societat malalta que no es troba a si mateixa. Els membres del grup formen part d’aquesta realitat i se la miren amb ulls de treballadors i educadors socials de base que intervenen en l’atenció directa a persones vulnerables i excloses del sistema.

Música per una bona causa!

credits

released April 23, 2016

tags

license

all rights reserved

about

Lo Petit Comitè Barcelona, Spain

Lo Petit Comitè neix al barri de Sants (Barcelona) l’any 2010 amb la intenció de donar sortida a velles i noves cançons de David Vázquez, qui va ser la veu cantant dels Ràbia Positiva. En aquest camí l’acompanyen Edu Rafel a la bateria, Roger Fe al baix i Núria Guasch al violí i a la veu.Tres educadors (socials) i un treballador (social) fent música amb intenció i en positiu.Rock-pop-punk educats! ... more

contact / help

Contact Lo Petit Comitè

Track Name: Diuen que això és fàcil
Havíem de ser
la generació més preparada del món
i no ha pogut ser.
L'individualisme, és el que té.

Perduts en les idees,
perduts en les raons,
perdut et desesperes,
no trobes solucions.

No tot és amor,
a la teva casa hi ha enemics.
També hi ha utopies
i somnis que només són somnis.

Perduts …

I si no ens deixeu somniar
no us deixarem dormir

I diuen que això és fàcil
i diuen que això és fàcil,
diuen que això és fàcil,
això és fàcil
Track Name: Sense veu
Sense veu t’espantes,
sense veu, dolor.
Sense veu tremoles
i arriba la tardor.

Sense veu no hi ha cançó,
sense tu, no hi ha color.
Va ser un amor a primera vista,
ja cap medicina m’ha posat millor.
La meva guitarra, la meva vida,
i si ens queden forces sortirem a donar-ho tot.

Ja ho deia Emma Goldman allà pel segle passat,
“ si no es pot ballar no m’interessa pas”.
I també deia en Muguruza a qui sempre he escoltat,
“ si tot està perdut, sempre ens queda molestar ! “

I sense veu jo ja ni molesto.
Sents veus i has perdut l’ocasió.

Sense veu també la vida crida,
no et fagis el sord
o potser et quedaràs sol.
Track Name: El mal ja està fet
ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Que si vols fem una volta
o ens quedem aquí tots quiets.

Les notícies ens enganyen
i el que les escriu també.
No vull viure amb amenaces
ni envoltat de pistolers.

Si la por ha canviat de bàndol
i tot el ( i tot el ) que ja hem après.
Si la por ha canviat de bàndol
i total, i total que ja hem après.

Ara que el mal ja està fet …
Track Name: Bob
Bob és un bon noi tot i que políticament és incorrecte,
Bob és una espècie en extinció d’aquells que costa de conèixer.
No és un heroi, és un exemple.
És bona gent, no fa comèdia

Bob…

Bob aixeca el puny quan et saluda però és incapaç d’ofendre’t.
Bob seria amic teu des del primer segon de qualsevol conversa.
No vol medalles ni floretes,
per dir allò que tothom pensa.

Jo voldria ser com Bob però no és fàcil i em cal experiència.
Tots voldríem ser com Bob però a vegades ens fa mal l’esquena.
Si fos com ell tindria cresta,
i aquest també és el meu dilema.

Bob…
Track Name: Residus del sistema
Residus del sistema que ningú no accepta,
residus d’un sistema escletxa.
Residus d’un sistema que sovint ofega,
residus que ell mateix genera.

Residus sense sostre que per a tu no consten,
però que la realitat demostra.
Residus d’un sistema que no sempre es veuen,
persones que com tu i jo senten.


I qui ets tu?
Quin és el teu rol en aquest joc brut?
I qui ets tu?
Sistema.
I qui ets tu?
A què jugues tu, per qui ets mogut?
I qui ets tu?
Titella.

Residus del sistema que ningú no accepta,
residus d’un sistema escletxa.
Residus d’un sistema que sovint ofega,
residus que ell mateix genera.

I què fas tu per vèncer al piròman d’aquest iglú?
I què fas tu?
Distreure’t.
I què fas tu per vèncer al piròman d’aquest iglú?
Què fan amb tu?
Distreure’t.

I què fas tu?…
Track Name: Camins
Fa temps que no t’escolto,
fa temps que no sé res de tu.
La melodia trista fa ús del meu cervell
i jo continuo preguntant-me… on ets?

La por a la distància
separa els dies i separa les nits.
Si res no és per sempre, no sé què fas aqui.
Si el futur inquieta, si tot sembla escrit.

Camins, cap on van els meus amics ?
Cap a diferents destins.
Cadascú escull un camí,
i tu quin has escollit ?

Hi ha ponts entre la boira,
hi ha qui els agafa i hi ha qui no els ha vist.
La voluntat és una, i tu has de decidir
seguir fent camí o perdre’t en l’oblit.

Camins, cap on van els meus amics ?
Cap a diferents destins.
Cadascú escull un camí,
i tu quin has escollit ?

Camins, camins, camins, camins…

Camins cap on va la tropa,
camins que jo vull seguir.
Camins de l’amargura
o camins ben compartits.

Camins, camins, camins, camins…

Camins plens de sospites,
camins que fan patir.
Camins imprevisibles…
ens trobarem al camí.
Track Name: Moviment
Demostra moviment,
amb el vent es pentina.
Si no té temps, se l’imagina;
la idea és no estar quiet.

Es demostra el moviment
quan les coses es compliquen.
Es demostra el moviment
quan encara hi ha ferides.

Demostra moviment
tot i l’estampa grisa.
I mai demana res impossible,
Només vol moviment.

Es demostra …

Vol viure intensament,
vol viure sense presses
perquè la pressa mata el temps,
i temps és tot el què ens queda.

No s’equivoca qui no es mou,
s’equivoca qui ho intenta.
Conformar-se no és la solució;
és desesperant, inquieta.

Cada cop més a prop…
Track Name: No es lo mismo
No es lo mismo
nacer en Gaza o nacer suizo.
No es lo mismo
en tu barrio o en el mío.

Si no hay acción
el problema es siempre el mismo.
Si no hay acción
en desacuerdo sobrevivo.
No es lo mismo
emigrar que hacer turismo.
No es lo mismo
estar durmiendo o estar dormido.
Si no hay acción
siempre perdiendo los mismos.
Si no hay acción
no es tan fácil objetivo.
¡Siento! que no estamos los dos.
¡Siento! que hay muy poca intención.

No es tan fácil definirlo
por más que intentes encubrirlo.
Desigualdades son conflictos,
estructural, es definirlo.
Track Name: Encarant la tristor
Adéu rius, adéu fonts,
adéu vistes dels meus ulls, no sé quan us tornaré a tenir a prop.
Adéu prats, arbres i herbes del camí,
no sé si us tornaré a veure, només sé que ara marxo d’aquí.

Que la terra et sigui lleu i ves en pau,
que tot allò que has plantat, creixi fort i ho puguem seguir contemplant.
Que el carrer on has viscut i on t’has fet gran
no s’oblidi mai de tu, per molt trist que estigui encara.

I trist encara estic,
no m’oblido mai de tu,
això està clar (però) això és molt dur.

Fusta, dits, eines i pols, amor i esforç,
poemes de Rosalia, que quan arriba el día volem recuperar.
Adéu, adéu, ja te’n vas,
segur que no serà per sempre, perquè sempre en el record estàs.

I trist…

Trist encara, trist encara,
trist encara, trist encara,
trist encara, trist encara,
trist i encarant la tristor.
Track Name: Glosa codolada
Transmetre sa veritat

és camí sense drecera,

p’ro és sa lluita vertadera

que d’antic hem heretat,

i sa força de s’embat

un relleu futur genera:

sa justícia és sa bandera

d’una nova societat.



De dins es gruix d’un CD

surten a raig ses raons

i un pot posar messions

que es camí acaba bé.

Però no és tan bo de fer

enc que diuen que açò és fàcil,

perquè és un test prou gràcil

passar es relleu com es caduf.

Si bobín sent un bon tuf

que amb ses lletres m’he enredat

i as final trob s’amistat

que es meu cor sempre admira.

I me fa brotar una espira

que encén tot es residu

que du cada individu

quan es sistema perpetua.

Que es capitalisme embulla

i sedueix tota persona

i no és d’ara, ja fa estona

que tots es versos exclou.

Com ses banyes d’un bou

que se veuen més de dia,

no és lo mateix fer sa tria

en un o altre context.

Però no és cap pretext

poder triar es camins

que tenen ignots destins

si em fa oblidar s’amistat.

I crec que prou he cridat

que me qued sense veu,

que puc escriure arreu

sense moure’m de casa.

Açò sí que és fer s’ase

sols esser gent virtual

i pretendre que tot mal

se soluciona assegut.

Com sa llei de s’embut

que estreny es carrerany

i mos ferma aquell parany

que només es temps mos lleva.

I no permetrem sa treva

que sa treva és ofegor,

tot encarant sa tristor

en traurem es cap des fil.

Que una família humil

dóna valors de riquesa

d’una vida ben entesa

ben capaç de tòrcer es vent.

I posar-se en moviment

que només amb ses paraules

just semblam aquells banaules

que fan corrupció i política.

I sols tenen sa veu crítica

per enfonsar més es poble

que lluita de forma noble

per no ser ben igual que ells.

Volarem com ets ocells,

que des poble és es poder

i així tot el món sencer

podrà ser un poc més just.

I si no és des seu gust

ben igual qued satisfet

perquè es mal ja està fet...

i que el cel em perdoni, amén.





Es poble no viu a pler

si es sistema dóna vida

a sa farsa i sa mentida,

sa injustícia i mala fe…

Crearem un món de ver

on sa gent durà sa brida

i es poble tindrà es poder.