1. |
Diuen que això és fàcil
03:40
|
|
||
Havíem de ser
la generació més preparada del món
i no ha pogut ser.
L'individualisme, és el que té.
Perduts en les idees,
perduts en les raons,
perdut et desesperes,
no trobes solucions.
No tot és amor,
a la teva casa hi ha enemics.
També hi ha utopies
i somnis que només són somnis.
Perduts …
I si no ens deixeu somniar
no us deixarem dormir
I diuen que això és fàcil
i diuen que això és fàcil,
diuen que això és fàcil,
això és fàcil
|
||||
2. |
Sense veu
02:35
|
|
||
Sense veu t’espantes,
sense veu, dolor.
Sense veu tremoles
i arriba la tardor.
Sense veu no hi ha cançó,
sense tu, no hi ha color.
Va ser un amor a primera vista,
ja cap medicina m’ha posat millor.
La meva guitarra, la meva vida,
i si ens queden forces sortirem a donar-ho tot.
Ja ho deia Emma Goldman allà pel segle passat,
“ si no es pot ballar no m’interessa pas”.
I també deia en Muguruza a qui sempre he escoltat,
“ si tot està perdut, sempre ens queda molestar ! “
I sense veu jo ja ni molesto.
Sents veus i has perdut l’ocasió.
Sense veu també la vida crida,
no et fagis el sord
o potser et quedaràs sol.
|
||||
3. |
El mal ja està fet
02:59
|
|
||
ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Que si vols fem una volta
o ens quedem aquí tots quiets.
Les notícies ens enganyen
i el que les escriu també.
No vull viure amb amenaces
ni envoltat de pistolers.
Si la por ha canviat de bàndol
i tot el ( i tot el ) que ja hem après.
Si la por ha canviat de bàndol
i total, i total que ja hem après.
Ara que el mal ja està fet …
|
||||
4. |
Bob
03:37
|
|
||
Bob és un bon noi tot i que políticament és incorrecte,
Bob és una espècie en extinció d’aquells que costa de conèixer.
No és un heroi, és un exemple.
És bona gent, no fa comèdia
Bob…
Bob aixeca el puny quan et saluda però és incapaç d’ofendre’t.
Bob seria amic teu des del primer segon de qualsevol conversa.
No vol medalles ni floretes,
per dir allò que tothom pensa.
Jo voldria ser com Bob però no és fàcil i em cal experiència.
Tots voldríem ser com Bob però a vegades ens fa mal l’esquena.
Si fos com ell tindria cresta,
i aquest també és el meu dilema.
Bob…
|
||||
5. |
Residus del sistema
03:33
|
|
||
Residus del sistema que ningú no accepta,
residus d’un sistema escletxa.
Residus d’un sistema que sovint ofega,
residus que ell mateix genera.
Residus sense sostre que per a tu no consten,
però que la realitat demostra.
Residus d’un sistema que no sempre es veuen,
persones que com tu i jo senten.
I qui ets tu?
Quin és el teu rol en aquest joc brut?
I qui ets tu?
Sistema.
I qui ets tu?
A què jugues tu, per qui ets mogut?
I qui ets tu?
Titella.
Residus del sistema que ningú no accepta,
residus d’un sistema escletxa.
Residus d’un sistema que sovint ofega,
residus que ell mateix genera.
I què fas tu per vèncer al piròman d’aquest iglú?
I què fas tu?
Distreure’t.
I què fas tu per vèncer al piròman d’aquest iglú?
Què fan amb tu?
Distreure’t.
I què fas tu?…
|
||||
6. |
Camins
03:01
|
|
||
Fa temps que no t’escolto,
fa temps que no sé res de tu.
La melodia trista fa ús del meu cervell
i jo continuo preguntant-me… on ets?
La por a la distància
separa els dies i separa les nits.
Si res no és per sempre, no sé què fas aqui.
Si el futur inquieta, si tot sembla escrit.
Camins, cap on van els meus amics ?
Cap a diferents destins.
Cadascú escull un camí,
i tu quin has escollit ?
Hi ha ponts entre la boira,
hi ha qui els agafa i hi ha qui no els ha vist.
La voluntat és una, i tu has de decidir
seguir fent camí o perdre’t en l’oblit.
Camins, cap on van els meus amics ?
Cap a diferents destins.
Cadascú escull un camí,
i tu quin has escollit ?
Camins, camins, camins, camins…
Camins cap on va la tropa,
camins que jo vull seguir.
Camins de l’amargura
o camins ben compartits.
Camins, camins, camins, camins…
Camins plens de sospites,
camins que fan patir.
Camins imprevisibles…
ens trobarem al camí.
|
||||
7. |
Moviment
03:39
|
|
||
Demostra moviment,
amb el vent es pentina.
Si no té temps, se l’imagina;
la idea és no estar quiet.
Es demostra el moviment
quan les coses es compliquen.
Es demostra el moviment
quan encara hi ha ferides.
Demostra moviment
tot i l’estampa grisa.
I mai demana res impossible,
Només vol moviment.
Es demostra …
Vol viure intensament,
vol viure sense presses
perquè la pressa mata el temps,
i temps és tot el què ens queda.
No s’equivoca qui no es mou,
s’equivoca qui ho intenta.
Conformar-se no és la solució;
és desesperant, inquieta.
Cada cop més a prop…
|
||||
8. |
No es lo mismo
03:39
|
|
||
No es lo mismo
nacer en Gaza o nacer suizo.
No es lo mismo
en tu barrio o en el mío.
Si no hay acción
el problema es siempre el mismo.
Si no hay acción
en desacuerdo sobrevivo.
No es lo mismo
emigrar que hacer turismo.
No es lo mismo
estar durmiendo o estar dormido.
Si no hay acción
siempre perdiendo los mismos.
Si no hay acción
no es tan fácil objetivo.
¡Siento! que no estamos los dos.
¡Siento! que hay muy poca intención.
No es tan fácil definirlo
por más que intentes encubrirlo.
Desigualdades son conflictos,
estructural, es definirlo.
|
||||
9. |
Encarant la tristor
05:03
|
|
||
Adéu rius, adéu fonts,
adéu vistes dels meus ulls, no sé quan us tornaré a tenir a prop.
Adéu prats, arbres i herbes del camí,
no sé si us tornaré a veure, només sé que ara marxo d’aquí.
Que la terra et sigui lleu i ves en pau,
que tot allò que has plantat, creixi fort i ho puguem seguir contemplant.
Que el carrer on has viscut i on t’has fet gran
no s’oblidi mai de tu, per molt trist que estigui encara.
I trist encara estic,
no m’oblido mai de tu,
això està clar (però) això és molt dur.
Fusta, dits, eines i pols, amor i esforç,
poemes de Rosalia, que quan arriba el día volem recuperar.
Adéu, adéu, ja te’n vas,
segur que no serà per sempre, perquè sempre en el record estàs.
I trist…
Trist encara, trist encara,
trist encara, trist encara,
trist encara, trist encara,
trist i encarant la tristor.
|
||||
10. |
Glosa codolada
04:24
|
|
||
Transmetre sa veritat
és camí sense drecera,
p’ro és sa lluita vertadera
que d’antic hem heretat,
i sa força de s’embat
un relleu futur genera:
sa justícia és sa bandera
d’una nova societat.
De dins es gruix d’un CD
surten a raig ses raons
i un pot posar messions
que es camí acaba bé.
Però no és tan bo de fer
enc que diuen que açò és fàcil,
perquè és un test prou gràcil
passar es relleu com es caduf.
Si bobín sent un bon tuf
que amb ses lletres m’he enredat
i as final trob s’amistat
que es meu cor sempre admira.
I me fa brotar una espira
que encén tot es residu
que du cada individu
quan es sistema perpetua.
Que es capitalisme embulla
i sedueix tota persona
i no és d’ara, ja fa estona
que tots es versos exclou.
Com ses banyes d’un bou
que se veuen més de dia,
no és lo mateix fer sa tria
en un o altre context.
Però no és cap pretext
poder triar es camins
que tenen ignots destins
si em fa oblidar s’amistat.
I crec que prou he cridat
que me qued sense veu,
que puc escriure arreu
sense moure’m de casa.
Açò sí que és fer s’ase
sols esser gent virtual
i pretendre que tot mal
se soluciona assegut.
Com sa llei de s’embut
que estreny es carrerany
i mos ferma aquell parany
que només es temps mos lleva.
I no permetrem sa treva
que sa treva és ofegor,
tot encarant sa tristor
en traurem es cap des fil.
Que una família humil
dóna valors de riquesa
d’una vida ben entesa
ben capaç de tòrcer es vent.
I posar-se en moviment
que només amb ses paraules
just semblam aquells banaules
que fan corrupció i política.
I sols tenen sa veu crítica
per enfonsar més es poble
que lluita de forma noble
per no ser ben igual que ells.
Volarem com ets ocells,
que des poble és es poder
i així tot el món sencer
podrà ser un poc més just.
I si no és des seu gust
ben igual qued satisfet
perquè es mal ja està fet...
i que el cel em perdoni, amén.
Es poble no viu a pler
si es sistema dóna vida
a sa farsa i sa mentida,
sa injustícia i mala fe…
Crearem un món de ver
on sa gent durà sa brida
i es poble tindrà es poder.
|
Lo Petit Comitè Barcelona, Spain
Lo Petit Comitè neix al barri de Sants (Barcelona) l’any 2010 amb la intenció de donar sortida a velles i noves cançons de David Vázquez, qui va ser la veu cantant dels Ràbia Positiva. En aquest camí l’acompanyen Edu Rafel a la bateria, Roger Fe al baix i Núria Guasch al violí i a la veu.Tres educadors (socials) i un treballador (social) fent música amb intenció i en positiu.Rock-pop-punk educats! ... more
If you like Lo Petit Comitè, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp