We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Pir​ò​mans a l'Iglú

by Lo Petit Comitè

/
1.
Diuen que això és fàcil 03:40
lyrics
Havíem de ser la generació més preparada del món i no ha pogut ser. L'individualisme, és el que té. Perduts en les idees, perduts en les raons, perdut et desesperes, no trobes solucions. No tot és amor, a la teva casa hi ha enemics. També hi ha utopies i somnis que només són somnis. Perduts … I si no ens deixeu somniar no us deixarem dormir I diuen que això és fàcil i diuen que això és fàcil, diuen que això és fàcil, això és fàcil
2.
Sense veu 02:35
lyrics
Sense veu t’espantes, sense veu, dolor. Sense veu tremoles i arriba la tardor. Sense veu no hi ha cançó, sense tu, no hi ha color. Va ser un amor a primera vista, ja cap medicina m’ha posat millor. La meva guitarra, la meva vida, i si ens queden forces sortirem a donar-ho tot. Ja ho deia Emma Goldman allà pel segle passat, “ si no es pot ballar no m’interessa pas”. I també deia en Muguruza a qui sempre he escoltat, “ si tot està perdut, sempre ens queda molestar ! “ I sense veu jo ja ni molesto. Sents veus i has perdut l’ocasió. Sense veu també la vida crida, no et fagis el sord o potser et quedaràs sol.
3.
El mal ja està fet 02:59
lyrics
ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Que si vols fem una volta o ens quedem aquí tots quiets. Les notícies ens enganyen i el que les escriu també. No vull viure amb amenaces ni envoltat de pistolers. Si la por ha canviat de bàndol i tot el ( i tot el ) que ja hem après. Si la por ha canviat de bàndol i total, i total que ja hem après. Ara que el mal ja està fet …
4.
Bob 03:37
lyrics
Bob és un bon noi tot i que políticament és incorrecte, Bob és una espècie en extinció d’aquells que costa de conèixer. No és un heroi, és un exemple. És bona gent, no fa comèdia Bob… Bob aixeca el puny quan et saluda però és incapaç d’ofendre’t. Bob seria amic teu des del primer segon de qualsevol conversa. No vol medalles ni floretes, per dir allò que tothom pensa. Jo voldria ser com Bob però no és fàcil i em cal experiència. Tots voldríem ser com Bob però a vegades ens fa mal l’esquena. Si fos com ell tindria cresta, i aquest també és el meu dilema. Bob…
5.
Residus del sistema 03:33
lyrics
Residus del sistema que ningú no accepta, residus d’un sistema escletxa. Residus d’un sistema que sovint ofega, residus que ell mateix genera. Residus sense sostre que per a tu no consten, però que la realitat demostra. Residus d’un sistema que no sempre es veuen, persones que com tu i jo senten. I qui ets tu? Quin és el teu rol en aquest joc brut? I qui ets tu? Sistema. I qui ets tu? A què jugues tu, per qui ets mogut? I qui ets tu? Titella. Residus del sistema que ningú no accepta, residus d’un sistema escletxa. Residus d’un sistema que sovint ofega, residus que ell mateix genera. I què fas tu per vèncer al piròman d’aquest iglú? I què fas tu? Distreure’t. I què fas tu per vèncer al piròman d’aquest iglú? Què fan amb tu? Distreure’t. I què fas tu?…
6.
Camins 03:01
lyrics
Fa temps que no t’escolto, fa temps que no sé res de tu. La melodia trista fa ús del meu cervell i jo continuo preguntant-me… on ets? La por a la distància separa els dies i separa les nits. Si res no és per sempre, no sé què fas aqui. Si el futur inquieta, si tot sembla escrit. Camins, cap on van els meus amics ? Cap a diferents destins. Cadascú escull un camí, i tu quin has escollit ? Hi ha ponts entre la boira, hi ha qui els agafa i hi ha qui no els ha vist. La voluntat és una, i tu has de decidir seguir fent camí o perdre’t en l’oblit. Camins, cap on van els meus amics ? Cap a diferents destins. Cadascú escull un camí, i tu quin has escollit ? Camins, camins, camins, camins… Camins cap on va la tropa, camins que jo vull seguir. Camins de l’amargura o camins ben compartits. Camins, camins, camins, camins… Camins plens de sospites, camins que fan patir. Camins imprevisibles… ens trobarem al camí.
7.
Moviment 03:39
lyrics
Demostra moviment, amb el vent es pentina. Si no té temps, se l’imagina; la idea és no estar quiet. Es demostra el moviment quan les coses es compliquen. Es demostra el moviment quan encara hi ha ferides. Demostra moviment tot i l’estampa grisa. I mai demana res impossible, Només vol moviment. Es demostra … Vol viure intensament, vol viure sense presses perquè la pressa mata el temps, i temps és tot el què ens queda. No s’equivoca qui no es mou, s’equivoca qui ho intenta. Conformar-se no és la solució; és desesperant, inquieta. Cada cop més a prop…
8.
No es lo mismo 03:39
lyrics
No es lo mismo nacer en Gaza o nacer suizo. No es lo mismo en tu barrio o en el mío. Si no hay acción el problema es siempre el mismo. Si no hay acción en desacuerdo sobrevivo. No es lo mismo emigrar que hacer turismo. No es lo mismo estar durmiendo o estar dormido. Si no hay acción siempre perdiendo los mismos. Si no hay acción no es tan fácil objetivo. ¡Siento! que no estamos los dos. ¡Siento! que hay muy poca intención. No es tan fácil definirlo por más que intentes encubrirlo. Desigualdades son conflictos, estructural, es definirlo.
9.
Encarant la tristor 05:03
lyrics
Adéu rius, adéu fonts, adéu vistes dels meus ulls, no sé quan us tornaré a tenir a prop. Adéu prats, arbres i herbes del camí, no sé si us tornaré a veure, només sé que ara marxo d’aquí. Que la terra et sigui lleu i ves en pau, que tot allò que has plantat, creixi fort i ho puguem seguir contemplant. Que el carrer on has viscut i on t’has fet gran no s’oblidi mai de tu, per molt trist que estigui encara. I trist encara estic, no m’oblido mai de tu, això està clar (però) això és molt dur. Fusta, dits, eines i pols, amor i esforç, poemes de Rosalia, que quan arriba el día volem recuperar. Adéu, adéu, ja te’n vas, segur que no serà per sempre, perquè sempre en el record estàs. I trist… Trist encara, trist encara, trist encara, trist encara, trist encara, trist encara, trist i encarant la tristor.
10.
Glosa codolada 04:24
lyrics
Transmetre sa veritat és camí sense drecera, p’ro és sa lluita vertadera que d’antic hem heretat, i sa força de s’embat un relleu futur genera: sa justícia és sa bandera d’una nova societat. De dins es gruix d’un CD surten a raig ses raons i un pot posar messions que es camí acaba bé. Però no és tan bo de fer enc que diuen que açò és fàcil, perquè és un test prou gràcil passar es relleu com es caduf. Si bobín sent un bon tuf que amb ses lletres m’he enredat i as final trob s’amistat que es meu cor sempre admira. I me fa brotar una espira que encén tot es residu que du cada individu quan es sistema perpetua. Que es capitalisme embulla i sedueix tota persona i no és d’ara, ja fa estona que tots es versos exclou. Com ses banyes d’un bou que se veuen més de dia, no és lo mateix fer sa tria en un o altre context. Però no és cap pretext poder triar es camins que tenen ignots destins si em fa oblidar s’amistat. I crec que prou he cridat que me qued sense veu, que puc escriure arreu sense moure’m de casa. Açò sí que és fer s’ase sols esser gent virtual i pretendre que tot mal se soluciona assegut. Com sa llei de s’embut que estreny es carrerany i mos ferma aquell parany que només es temps mos lleva. I no permetrem sa treva que sa treva és ofegor, tot encarant sa tristor en traurem es cap des fil. Que una família humil dóna valors de riquesa d’una vida ben entesa ben capaç de tòrcer es vent. I posar-se en moviment que només amb ses paraules just semblam aquells banaules que fan corrupció i política. I sols tenen sa veu crítica per enfonsar més es poble que lluita de forma noble per no ser ben igual que ells. Volarem com ets ocells, que des poble és es poder i així tot el món sencer podrà ser un poc més just. I si no és des seu gust ben igual qued satisfet perquè es mal ja està fet... i que el cel em perdoni, amén. Es poble no viu a pler si es sistema dóna vida a sa farsa i sa mentida, sa injustícia i mala fe… Crearem un món de ver on sa gent durà sa brida i es poble tindrà es poder.

about

Lo Petit Comitè presenta 10 noves cançons recollides en un treball anomenat “Piròmans a l’iglú” (Rock de Kasba, 2016).

Lo Petit Comitè no és punk, ni és pop, ni és rock, ni és res de nou, però és obvi que les seves cançons tenen influències de tots aquests estils i això es nota. En aquesta nova etapa, el grup compta amb un nou bateria, Edu Rafel, que dóna aire fresc, ritme i energia a un disc que beu de fonts cada vegada més diverses. Juntament amb ell, David Vázquez (veu i guitarra), Roger Fe (baix i cors) i Núria Guasch (veu i violí) continuen al front pilotant la nau.

A la tradicional base rockera formada per guitarra, bateria i baix, segueix tenint protagonisme el violí de la Núria, qui segueix donant personalitat al grup i vestint les seves cançons. Cal destacar la importància d’unes veus que s’esforcen per entendre’s i fer arribar el seu missatge. Tornem a trobar la veu de la Núria, conjugada amb la peculiar veu del David, lletrista i compositor de la banda. Als textos trobem referències a Ovidi Montllor, Emma Goldman, Fermín Muguruza o Rosalía de Castro, en una clara declaració d’intencions.

Aquest nou treball és el resultat de molts mesos d’assaig, reflexió i recerca. Hi trobem cançons potents de base punk-rockera com “Sense Veu” o “El Mal ja està fet”, on la Núria mostra el seu potencial. També hi ha un gest de complicitat a “Camins” que recorda als santsencs Ràbia Positiva. Hi trobem himnes i cançons ben rodones com la que obre el disc “Diuen que això és fàcil” o “Bob”. Per últim, també trobem experiments com “Moviment”, amb un missatge contundent i un estil diferent ( Amb Eloi el bon noi a la guitarra ), el reggae rocker de “Residus del sistema” amb un saxo baríton i els cors de Maneles i Lluïses o “Encarant la tristor”, la balada del disc. El CD acaba amb una glosa codolada, concepte inventat a partir de la conjunció de dues manifestacions de cultura popular menorquina. La signen i interpreten els seus autors amb l’accent ideal per escriure l’epíleg d’aquest nou viatge.

“Piròmans a l’iglú” és la contradicció d’una societat malalta que no es troba a si mateixa. Els membres del grup formen part d’aquesta realitat i se la miren amb ulls de treballadors i educadors socials de base que intervenen en l’atenció directa a persones vulnerables i excloses del sistema.

Música per una bona causa!

credits

released April 23, 2016

license

all rights reserved

tags

about

Lo Petit Comitè image

Lo Petit Comitè Barcelona, Spain

Lo Petit Comitè neix al barri de Sants (Barcelona) l’any 2010 amb la intenció de donar sortida a velles i noves cançons de David Vázquez, qui va ser la veu cantant dels Ràbia Positiva. En aquest camí l’acompanyen Edu Rafel a la bateria, Roger Fe al baix i Núria Guasch al violí i a la veu.Tres educadors (socials) i un treballador (social) fent música amb intenció i en positiu.Rock-pop-punk educats! ... more

contact / help

Contact Lo Petit Comitè

Report this album or account

If you like Lo Petit Comitè, you may also like:

Bandcamp Daily  your guide to the world of Bandcamp

On Bandcamp Radio

Beans joins the show to discuss his album release, "ZWAARD".

listen now